Des de fa una bona pila d’anys, els alumnes de segon de l’ESO hem anat treballant i desenvolupant un projecte prou engrescador: el Carnestoltes. Hem construït gegants i capgrossos, màscares i antifaços, esquelets de sardina, porcs-acordió, pallassos i monstres, sabates i guants, ventalls, corones, ulleres… Cada any ha estat una aventura que ens ha omplert setmanes de molta feina, nervis i esperances, amb ganes de que cada any el ninot de carnaval fos el més original o el més gran o el més divertit o el més invisible… I tots han complert, amb escreix, les fantàstiques i agosarades expectatives inicials.
Aquest, no cal recordar-ho, ha estat un any molt especial. El Coronavirus ens ha trastocat un parell de cursos i la nostra manera de fer i de viure habitual. Però hem estat capaços de sobreposar-nos i hem tirat endavant, en la mesura que ens era possible, la majoria de les activitats pedagògiques que són el segell de la nostra forma d’entendre l’escola i el món. Per això, tot i les adversitats que tenim, els alumes de segon ens hem proposat fer el Carnestoltes més gran que mai hem fet al Villena (més o menys de 40 x 20 metres!). Que sigui tan gran que el virus encara es vegi més petit.
Les restriccions sanitàries ens impedien crear un objecte físic (amb fusta 0 plàstic o cartró, com altres anys), per això ens hem plantejat fer una construcció efímera. És a dir, que durarà el temps just de muntar-la i desmuntar-la. Tan fugaç com un record inesborrable. Volem reproduir, al pati de l’escola (al rectangle de la pista esportiva), un quadre emblemàtic del pintor que dóna el nom al nostre carrer, el gran Joan Miró. Es tracta d'”El carnaval de l’arlequí”. Un quadre fabulós de l’etapa més surrealista de l’artista, pintat entre 1924 i 1925, ja fa gairebé 100 anys i encara és d’una vigència i una modernitat radiant. i el títol és prou escaient.
Per construir-lo utilitzarem objectes de l’escola: taules, cadires, matalassos, llits, màrfegues, rellotges, cortines, aparells gimnàstics, instruments musicals, atrezzo de teatre… que hem anat seleccionant amb molt poc de temps i molta imaginació. De ben segur que algun d’aquests components pot haver sortit de la vostra classe o l’heu vist molts cops a la vostra planta o en un racó de l’escola, que ara no recordeu. Entre tots ells, esperant i agraint també la vostra imaginació (i la vostra benevolència) per completar una obra tan monumental, reconstruirem “El carnaval de l’arlequí”, que serà el nostre Carnestoltes d’aquest estrany i (esperem) irrepetible any.
Visca Carnestoltes!
